antoni vidal ribera

cultura, periodisme, esport, opinió

Miquel Montoro

És l’autor de la frase més cèlebre dels països catalans des del funest «si ens aixequem ben d’hora i sense retrets, som un país imparable», que va assolir unes cotes màximes de cinisme en una època en què mitja Catalunya estava a l’atur i l’altra mitja havia de llevar-se per quatre euros malcomptats entre amenaces d’eros encoberts i reformes laborals indignes. Les coses potser han millorat una mica, no gaire, però és d’agrair aquest «Hòstia, pilotes, que en són de bones, m’encanten!», infinitament més amable que aquella prèdica amb medalla inclosa.

Poc que s’ho devia pensar en Miquel Montoro. Només era una storie d’instagram a casa seva, un exemple més de vida lenta, de la quotidianitat a Sant Llorenç des Cardassar. I de cop i volta, l’impacte. Tot just sis segons, però quin highlight tan fenomenal. Les mandonguilles guisades de la mare a foc lent, una expressió genuïna, els ulls desorbitats per la gana i un «hòstia pilotes» que t’acaba omplint tots els racons de la boca com el millor dels insults i et fa creure que el català, ben enllustrat, pot servir absolutament per a tot. És el nostre what the fuck, un running gag perfecte, la continuïtat necessària per difondre el català des de la normalitat, tal i com va fer la Rosalía amb els seus «bitllets de cent». Pilotes i euros, d’això es tracta i no llevar-se d’hora, que n’estem més que tips, hòstia.

Extreta del seu context original, amb uns mesos de retard, i convenientment viralitzada per l’holocaust mil·lennial, la frase ha agafat un empenta, aquest cop sí, imparable. Ha traspassat les barreres lingüístiques i generacionals i s’ha colat arreu sense permís: dels youtubers amb més impacte fins a l’últim menjador escolar (el nen diu que quan hi ha mandonguilles al menú el descollonament és general), passant pels mitjans de comunicació de Catalunya i Espanya, el país sencer s’ha rendit a en Miquel Montoro.

L’entrevista a La Resistencia, el late show més important d’Espanya, ha estat la cirereta del pastís. La naturalitat i la bonhomia d’en Miquel van entusiasmar en  David Broncano i una audiència poc avesada a que el català s’utilitzi per alguna cosa més que la queixa processista. Si a això li afegim que es tracta d’un noi honest i singular, no és estrany que l’encaterinament fos immediat. Als espanyols això els passa sovint: només s’enamoren de nosaltres quan allò que ens defineix és inofensiu.

L’entrevista, però, és divertida i entranyable. Anys enrere s’hauria fet a TV3, potser en Buenafuente o en Miki Moto, quan la nostra tenia com a missió el triple objectiu sagrat d’informar, entretenir i formar. La renúncia de la corporació envers alguns formats, ja sigui per falta de pressupost o per incapacitat manifesta, ha estat total. I no hauria de ser així. Hi ha un cert cofoisme en les coses de TV3. Molt presumir d’audiència, però la credibilitat dels serveis informatius, el far de la corporació, ja va quedar tocada durant la revolta popular del passat octubre. I de l’oferta infantil i juvenil, millor no parlar-ne. Seria demagògic dir que es destinen a una altra cosa, però és evident que cal posar-hi més diners, molts més recursos, per dir-ho en l’argot institucional.

La televisió tradicional, però, té els dies comptats. Els continguts i, fins i tot, la llengua que s’hi utilitza no interessen el més mínim als joves, mancats de referents que sí que vam tenir els de generacions anteriors. Bola de Drac, Persones Humanes i Plats Bruts van esdevenir alguna cosa així com la meva santíssima trinitat durant el període 1990 –2000. N’hi ha més, és clar, però això s’ha acabat i l’envelliment és paral·lel als dels mateixos treballadors i directius de la casa, incapaços de detectar que el present i el futur passen per Internet i les seves plataformes.

En Miquel no el veureu pas a TV3. Ell fa la seva a YouTube i Instagram, on està adquirint un estatus de semidéu amb centenars de milers de seguidors dels Països Catalans i també d’Espanya. A rebuf de l’èxit esclatant a tot l’Estat, els seus canals ja combinen el català i el castellà. L’adveniment de les pilotes és semblant al de la Segona República, amb l’agreujant que per les xarxes alguns individus el reconeixen com a rei legítim. Tot i aquest eixamplament de la base, es manté com un dels pocs referents en català, juntament amb la Juliana Canet, en Joan Grivé o la Dàmaris Gelabert, aquesta última amb dos milions de subscriptors en un canal infantil en català. Si en volem més com ells caldran molts bitllets de cent. Serà això o deixar una generació de nens i joves orfes de la seva llengua materna a Internet.

El català dona identitat a qui el parla. Tant fa si ets de Barcelona, Arbúcies, Mollerussa, Alcanar, Cambrils, El Pla de Sant Tirs o Sant Llorenç des Cardassar. Però no n’hi ha prou amb la militància o el compromís. Cal un talent, dir alguna cosa que interessi els altres. Recordo el primer cop que vaig veure un vídeo d’en Miquel. El recomanava la Maria Rovira aka Oye Sherman en una de les seves múltiples prospeccions digitals. Ses Taronges, tothom dret. Un enamorament exprés. Aquell «Uep, com va!» inicial, la dessuadora «Montañas los Andes», el camp d’oliveres al darrere i ell pelant una taronja amb els dits. Un geni, vaig pensar. I aquella manera d’explicar-se des de l’autenticitat de qui lliga fons i forma amb la saviesa de la cultura popular. «Això que llevam cura dels constipats», va dir tot seriós. En aquell moment no vaig saber què pensar. Bueno, sí. Em divertia, m’informava i m’entretenia. M’era igual si les taronges anaven bé o no pels constipats, però des d’aquell dia que en menjo més. I amb tot el que va arribant, crec que és millor tenir-ne una a la vora.

Gracis, Miquel.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 27/02/2020 by in Altres and tagged , , , , , , , .

Navegació

%d bloggers like this: